dijous, 5 d’abril de 2012

"Les mans en creu i el front signat amb cendra..."


L’últim sonet de Sol, i de dol. Una mostra més del mestratge de Foix, en aquest cas amb una temàtica molt d’aquesta època:

Les mans en creu i el front signat amb cendra
Davall, de nit, als infèrtils ribatges
On tantes veus fan cor, i vull comprendre,
I on rocs i munts aparenten imatges.

Oesc la mar pels calancs, i els oratges,
I en antre obscur que la ment vol defendre,
M’escolt a mi. I per cingles salvatges
Amb un sol crit la Nit i el Cel vull fendre!

Tot és confús, Senyor Déu. I el meu nom,
Que em dic a mi, tot alt, en cala morta,
Em torna estrany. I tantes veus no entenc.

I si pels cims alimares encenc,
Tot és més fosc. Senyor: feu aspra i forta
L’Única Veu, la Imatge i el Seu Nom!

Cap comentari:

Publica un comentari