divendres, 1 de juny de 2012

"Oh! Si prudent...

Per recuperar les entrades poètiques de Foix, avui em ve de gust recórrer a un dels sonets clàssics de Sol, i de dol, un dels més coneguts. Rellegir-lo és tot un plaer!:


Oh! Si prudent i amb paraula lleugera
Sabés fixar l'imperi de la ment,
I amb hàbils mots, la passió naixent,
Del meu estil pogués fer presonera;

Si, fugitiu de la faisó estrangera,
Arromancés en dura nit, dolent,
L'amor del Tot i del Res, sense esment
Del fosc i el rar, i a l'aspriva manera

Dels qui en vulgar parlaren sobirà,
-Oh Llull! Oh March!-, i amb claredat de signes,
Rústec però, sever, pogués rimar

Pels qui vindran; si, ponderats i dignes,
Els meus dictats guanyessin el demà,
Sense miralls ni atzurs, arpes ni cignes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada