Diumenge, homenatge a J. V. Foix

Ahir, 26 de gener, feia 73 anys de l’entrada de l’exèrcit feixista a Barcelona i en feia 371 de la victòria dels catalans en la batalla de Montjuïc, punts d’inflexió en la història del nostre país. Si nosaltres som on som, és clar que és així perquè venim d’on venim.

La casualitat ha fet que aquesta setmana coincideixin, a més, dos homenatges a dos dels escriptors més rellevants de la nostra cultura i que, d’alguna manera, representen posicions literàries antagòniques.

Vam començar la setmana amb el recordatori oblidat i recuperat “in extremis” dels cinquanta anys de la desaparició d’un dels escriptors més populars de la nostra història: Josep M. de Sagarra.

I l’acabarem, arran dels 25 anys de la seva mort, amb l’homenatge a J. V. Foix al cementiri de Sarrià de la mà de la Fundació que vetlla per la difusió de la seva obra.

Homenatges-recordatoris com aquest són imprescindibles per a qualsevol país i el nostre no en pot quedar exclòs. Alhora, doncs, no puc deixar d’aplaudir la iniciativa del diari Ara en aquest sentit.

Jo mateix intentaré recordar (més que res per donar gràcies als serveis prestats) la figura de J. V. Foix en un bloc (“el món de Focius”) on miraré de recollir textos i notícies relatives a Foix i que com a mínim procuraré mantenir al llarg de tot aquest any.

Diumenge, doncs, no us perdeu el dossier de l’Ara (em penso que jo també hi sortiré), i l’antologia que fa Pere Gimferrer.

Vull acabar aquest primer apunt amb una cita intrigant perquè, ni que sigui en to sarcàstic, ha estat curiosa la coincidència de tots dos homenatges donada aquesta estrofa que Sagarra va “dedicar” al primer Foix:

No pas amb pompa ni seient curul
sinó a l’ínfim racó d’un autocar,
vés Foix a prendre intensament pel cul
i deixa’ns a nosaltres disfrutar del mar.