Em plau en extrem el ressò que té
aquests dies la producció de J. V. Foix. M’agrada la recuperació de la seva
tasca periodística (al web de la Fundació hi veureu penjats diversos articles)
i també les referències a poemes (Josep Bargalló ha penjat un parell d’articles
molt interessants en el seu bloc de poesia), però ara em vull remetre al que
potser em complau més de la seva obra: els poemes en prosa. Quina magnífica
obertura a Gertrudis (dedicada, com
no podia ser de cap altra manera, a l’amic desaparegut)!:
(Cito, per descomptat, de la
impressionant edició del Diari 1918
que va fer Joan R. Veny-Mesquida)
A la memòria de Joaquim
Folguera
He
malferit en duel el teu amant. Però perquè duus el vestit carmesí, te’n rius. I
perquè, amb la teva perfídia, has substituït l’amant pel tramoista. Jo puniria
la teva malifeta si el perruquer no hagués estat el teu còmplice en
desfigurar-me grotescament la faç. Un altre bell matí, però, em venjaré. El
sostre ni serà, com ara, tan i tan baix, ni hi haurà pintats, com ara, tants d’ocells
morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada