Un dels sonets de Sol, i de dol, per gaudir d’aquest mes d’agost:
Vinguen els rems que sóc d’estirp
romeva,
em penja el sol al pit entre coralls
i dic, a bord, que enyor serres i
valls
i la vida de l’orri en temps que
neva.
Els llops mai m’han fet por; a casa
meva
empait bruixots amb flama
d’encenalls
i jac cobert de sacs amb els cavalls
o funy, braç mort, la pasta que no
lleva.
Só qui petjà el mallol i ullà la
vella,
i em capbús en gorg fred si el fadrí
estella
o abraç la lluna en difícil meandre.
Cal risc en terra i mar, i en l’art
novella,
per a besar un cos xop sota canella
i
caure als trenta-tres, com Alexandre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada